Ordenança General de Gestió, Inspecció i Recaptació dels Ingressos de Dret Públic Municipals

SECCIÓ I.- DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 1.- Objecte

 

1.            La present Ordenança general, dictada a l’empara del que preveuen l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, els articles 11, 12.2 i 15.3 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRLRHL), i la Disposició addicional quarta, apartat 3 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (LGT), conté normes comunes, tant substantives com de procediment, que es consideraran part integrant de les ordenances fiscals i dels reglaments interiors que es puguin dictar relatius a la gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic municipals.

 

2.            Aquesta ordenança es dicta per a:

 

a) Desplegar allò que es preveu a la LGT en aquells aspectes referents als procediments tributaris de gestió, inspecció i recaptació, portats a terme per aquest Ajuntament.

 

b) Regular aquells aspectes procedimentals que puguin millorar i simplificar la gestió, de possible determinació per l’Ajuntament.

 

c) Regular aquells aspectes comuns a diverses ordenances fiscals i evitar-ne així la reiteració.

 

d) Regular les matèries que necessitin concreció o desenvolupament per part de l’Ajuntament.

 

e) Informar els ciutadans de les normes i procediments el coneixement dels quals pugui facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries.

 

Article 2.- Àmbit d’aplicació

 

1.            La present ordenança s’aplicarà a la gestió dels ingressos de dret públic la titularitat dels quals correspon a l’Ajuntament o als seus Organismes Autònoms.

 

2.            Quan l’Ajuntament hagi delegat en la Diputació de Barcelona la gestió i/o la recaptació dels ingressos, les actuacions que ha de dur a terme l’Organisme de Gestió Tributària es regiran per la seva pròpia normativa, constituïda pels Estatuts, el Reglament orgànic i funcional, i l’Ordenança general de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona o es realitza mitjançant col·laboració administrativa.

 

No obstant, l’Ajuntament es reserva la facultat de realitzar per si mateix i sense necessitat d’avocar de forma expressa la competència, les facultats d’aprovar determinades actuacions singulars de recaptació, concedir beneficis fiscals, realitzar liquidacions per determinar els deutes tributaris o aprovar l’anul·lació, total o parcial, de les liquidacions, respecte d’alguns dels tributs o ingressos de dret públic la gestió dels quals ha estat delegada en la Diputació de Barcelona, quan circumstàncies organitzatives, tècniques o de distribució competencial dels serveis municipals ho facin convenient.

 

3.            Per decret de l’Alcalde/ssa es podran dictar disposicions interpretatives i aclaridores d’aquesta ordenança i de les ordenances reguladores de cada ingrés.

 

SECCIÓ II.- PROCEDIMENT

 

Article 3.- Aspectes generals

 

1.            La tramitació d’expedients estarà guiada per criteris de racionalitat i eficàcia, i es procurarà també simplificar els tràmits que hagi de realitzar el ciutadà i facilitar-li l’accés a la informació administrativa.

 

2.            L’Alcalde/ssa podrà delegar l’exercici de competències i la signatura de resolucions administratives, llevat els supòsits en què legalment s’hagi prohibit la delegació.

 

3.            Les actuacions de l’administració i dels obligats tributaris en els procediments d’aplicació dels tributs es podran realitzar a través de sistemes digitals que, mitjançant videoconferència o altre sistema similar, permetin la comunicació bidireccional i simultània d’imatge i so, la interacció visual, auditiva i verbal entre els obligats tributaris i l’òrgan actuant, i garanteixin la transmissió i recepció segures dels documents que, en el seu cas, recullin el resultat de les actuacions realitzades assegurant la seva autoria, autenticitat i integritat.

 

La utilització d’aquests sistemes es produirà quan ho determini l’administració tributària i requerirà la conformitat de l’obligat tributari en relació amb el seu ús i amb la data i hora del seu desenvolupament.

 

Article 4.- Comunicacions informatives i consultes tributàries

 

1.            Els diferents serveis de l’Ajuntament informaran els contribuents que ho sol·licitin dels criteris administratius existents per a l’aplicació de la normativa tributària.

 

2.            Les sol·licituds formulades verbalment, es respondran d’igual forma. En els casos en què la sol·licitud es formulés per escrit, es procurarà que el contribuent expressi amb claredat els antecedents i circumstàncies del cas, així com els dubtes que li susciti la normativa tributària aplicable.

 

3.            Les consultes tributàries escrites que es formulin abans de la finalització del termini establert per a la presentació de declaracions, autoliquidacions o el compliment d’altres obligacions tributàries, s’hauran de contestar en el termini de 6 mesos des de la presentació. Si es considera necessari per a formar-se criteri, es podrà demanar als interessats que ampliïn els antecedents o les circumstàncies del cas plantejat.

 

4.            La contestació a les consultes tributàries escrites tindrà efectes vinculants per a l’Ajuntament llevat que plantegin qüestions relacionades amb l’objecte o la tramitació d’un procediment, recurs o reclamació iniciat abans de formular-les. Els criteris expressats en l’esmentada contestació s’aplicaran al consultant i a altres obligats tributaris, sempre que existeixi identitat entre els fets i circumstàncies objecte de consulta i els que van ser tractats en la contestació susdita.

 

5.            Si la sol·licitud d’informació es refereix a una matèria reglamentada a les ordenances, o en circulars internes municipals, o bé es tracta d’una qüestió la resposta de la qual es dedueix indubitadament de la normativa vigent, el Servei receptor de la consulta podrà formular la resposta. En altre cas, es respondrà des de la Secretaria de l’Ajuntament.

 

6.            Els interessats poden adreçar-se a la seu electrònica de l’Ajuntament per a accedir a la informació d’interès general i realitzar els tràmits i gestions que s’estableixen en aquesta ordenança.

 

7.            Per a garantir la confidencialitat de la informació, es requerirà del contribuent la seva deguda identificació mitjançant presentació del NIF quan es tracta de compareixença personal. Quan l’interessat es relacioni amb l’Administració per mitjans telemàtics, podrà identificar-se utilitzant sistemes d’identificació que determini l’Ajuntament.

 

8.            Si s’actua per mitjà de representant, aquest haurà d’acreditar la seva condició de tal, en els termes previstos a l’article 46 de la LGT. En tot cas, es presumirà concedida la representació quan es tracti d’actes de mer tràmit.

 

Article 5. Caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària.

 

1.           Les dades, informes o antecedents obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només poden ser utilitzats per a l’efectiva aplicació dels tributs o recursos la gestió dels quals tingui encomanada i per a la imposició de les sancions que procedeixin, sense que puguin ser cedits o comunicats a tercers, llevat que la cessió tingui per objecte les qüestions a què es refereix l’article 95 de la LGT.

 

2.            L’Administració tributària municipal ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir la confidencialitat de la informació tributària i el seu ús adequat.

 

Totes les autoritats o funcionaris que tinguin coneixement d’aquestes dades, informes o antecedents estan obligats al més estricte i complet sigil respecte a aquesta documentació. Amb independència de les responsabilitats penals o civils que puguin derivar-se, la infracció d’aquest particular deure de sigil es considerarà falta disciplinària molt greu.

 

3.            L’Administració municipal garantirà les dades de caràcter personal d’acord ambla normativa vigent de protecció de dades personals.

 

4.            L´accés dels interessats als procediments tributaris i l’obtenció de còpies dels documents que integren l’expedient administratiu, s’haurà d’efectuar en els termes previstos a la normativa tributària vigent.

 

Article 6.- Dret a l’obtenció de còpia dels documents que obren a l’expedient

 

1.            Les peticions de còpies hauran de realitzar-se pel contribuent o el seu representant, per escrit.

 

2.            L’obtenció de còpies facilitades per l’Ajuntament requerirà el pagament previ de la taxa establerta per expedició i reproducció de documents.

 

3.            Quan les necessitats del servei ho permetin, es complimentarà la petició del contribuent en el mateix dia. Si es tracta d’un número elevat de còpies, o quan un altre fet impedeixi complir el termini anterior, s’informarà al sol·licitant de la data en què podrà recollir les còpies sol·licitades. En circumstàncies normals aquest termini no excedirà de 10 dies naturals.

 

El moment per a sol·licitar còpies és el termini durant el qual s’ha concedit tràmit d’audiència o, en defecte d’aquest, en el d’al·legacions posterior a la proposta de resolució.

 

4.            Per diligència incorporada en l’expedient, es farà constar el número dels folis dels quals s’ha expedit còpia i la seva recepció pel contribuent.

 

5.            Els contribuents no tindran dret a obtenir còpia d’aquells documents que, figurant a l’expedient, afectin a dades personals, interessos de tercers o a la intimitat d’altres persones. La resolució que denegui la sol·licitud de còpia de documents obrants a l’expedient haurà de motivar-se.

 

Quan es susciti qualsevol dubte en relació amb els anteriors extrems, es consultarà a la Secretaria.

 

Article 7.- Identificació dels responsables de la tramitació dels procediments

 

Les sol·licituds dels contribuents relatives a la identificació dels responsables de la tramitació o resolució dels procediments, es dirigiran a l’Alcaldia.

 

Article 8.- Al·legacions i tràmit d’audiència a l’interessat

 

1.            Quan els contribuents formulin al·legacions i presentin documents abans del tràmit d’audiència, es tindran en compte uns i altres en redactar la corresponent proposta de resolució, fent expressa menció de les circumstàncies de la seva aportació en els antecedents d’aquella.

 

2.            En els procediments d’inspecció es donarà audiència a l’interessat en els terminis previstos en la LGT i en el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.

 

En el procediment de gestió, es donarà tràmit d’audiència quan, per a l’adopció de la resolució administrativa, es tinguin en compte fets o dades diferents dels aportats per altres administracions o per l’interessat.

 

3.            Especialment, podrà prescindir-se del tràmit d’audiència quan es tracti de rectificar errors aritmètics deduïts dels fets i documents presentats pel contribuent, així com en el supòsit de liquidació dels recàrrecs dels articles 27 i 28 de la LGT.

 

En les resolucions dictades en aquells procediments en què no hagi resultat necessari tràmit d’audiència, es farà constar el motiu legal de la no realització.

 

Amb caràcter general, el termini d’audiència serà de 10 dies.

 

Article 9.- Registre

 

1.            L’Ajuntament disposa d’un registre electrònic general, en el que es fan les anotacions dels assentaments de tots els documents presentats o rebuts per qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculada o dependents d’aquests. També s’anota la sortida de documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars.

 

2.            Al registre de l’Ajuntament es pot accedir a través de la seu electrònica.......  i estarà habilitat per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions tots els dies de l’any, durant les 24 hores del dia, sense perjudici de les interrupcions de manteniment tècnic o operatiu, que s’anunciaran als potencials usuaris amb l’antelació que resulti possible a la seu electrònica.

 

3.    Els interessats podran presentar escrits dirigits a l’Ajuntament a través de qualsevol d’aquests mitjans:

 

a)      Registre electrònic de l’Ajuntament

b)      Qualsevol registre electrònic de les administracions o entitats que integren el sector públic.

c)       Oficines de Correus.

d)      Les representacions diplomàtiques i oficines consulars d’Espanya a l’estranger.

e)      Oficines d’assistència en matèria de registres.

f)       Qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.

 

En el supòsit de presentació de declaracions, escrits o documents amb transcendència tributària per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics per contribuents que tinguin aquesta obligació, s’enregistraran i se’ls advertirà de la possible comissió de la infracció prevista a l’article 199 de la LGT i la possible obertura del corresponent expedient sancionador.

 

4.            Els assentaments s’anotaran respectant l’ordre temporal de recepció o sortida de documents indicant la data del dia d’inscripció i el seu número d’ordre. Un cop efectuat el tràmit de registre, els documents seran distribuïts sense dilació als respectius destinataris i/o unitats administratives per a la seva tramitació.

 

5.            Quan, per aplicació de les ordenances fiscals, s’hagués de satisfer alguna taxa amb motiu de la presentació de sol·licituds i escrits adreçats a l’Administració, la quota corresponent es podrà fer efectiva a les oficines municipals, en el moment de presentació d’aquells.

 

6.            A l’efecte del còmput de terminis per a dictar resolució s’entendrà data de presentació del corresponent escrit la data de recepció en el registre municipal.

 

7.            Amb referència als assentaments en els llibres del registre, podran expedir-se certificacions autoritzades pel/per la Secretari/a municipal.

 

Article 10.- Còmput de terminis

 

1.            Sempre que no s’expressi una altra cosa, quan els terminis s’assenyalin per hores, s’entén que aquestes són hàbils. Són hàbils totes les hores del dia que formen part d’un dia hàbil.

 

Els terminis expressats per hores es compten d’hora en hora i de minut en minut des de l’hora  i minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a 24 hores; en aquest cas, s’han d’expressar en dies.

 

Quan els terminis s’assenyalin per dies, s’entén que aquests són hàbils, i s’exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i els declarats festius.

 

Quan els terminis s’hagin assenyalat per dies naturals, s’ha de fer constar aquesta circumstància a les notificacions corresponents.

 

En els procediments d’aplicació dels tributs, si el venciment de qualsevol termini coincideix amb un dia inhàbil, es traslladarà el susdit venciment al primer dia hàbil següent.

 

2.            Els terminis expressats en dies es comptaran a partir del dia següent a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte, o des del dia següent a aquell en què es produeixi l’estimació o desestimació per silenci administratiu.

 

3.            Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es computen a partir de l’endemà d’aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l’acte, o des del següent a aquell en què es produeixi l’estimació o desestimació per silenci administratiu. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput, s’entendrà que el termini finalitza l’últim dia del mes.

 

4.            Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.

 

5.            Els terminis per a resoldre es computaran a partir del dia de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre Municipal.

 

6.            Excepcionalment, d’ofici o a petició dels interessats, es podrà concedir una ampliació de terminis que no excedeixi de la meitat d’aquests.

 

Article 11.- Tramitació d’expedients

 

1.            Els subjectes relacionats a l’article 14.2 de la Llei 39/2015, estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les Administracions Públiques.

 

2.            De les sol·licituds, comunicacions i escrits que presentin els interessats electrònicament podran exigir el corresponent rebut que acrediti la data i hora de presentació.

 

3.            Si les sol·licituds no reuneixen tots els requisits exigits per la normativa vigent, es requerirà l’interessat perquè en un termini de deu dies esmeni les anomalies, i se li indicarà que, si no ho fa, se’l tindrà per desistit de la seva petició.

 

4.            Quan es requereixi a un interessat l’aportació de la documentació necessària per a la continuïtat del procediment iniciat a instància de part, transcorreguts 3 mesos sense que s’hagi produït el compliment del requeriment de l’Administració, es produirà la caducitat del procediment, de la qual cosa s’advertirà l’interessat.

 

5.            Els tràmits no essencials per a la continuïtat del procediment que s’han de complimentar per part dels interessats, hauran de realitzar-se en el termini de 10 dies a partir de la notificació del corresponent acte.

 

6.            Als interessats que no compleixin el que disposa l’apartat anterior, se’ls podrà declarar decaiguts en el seu dret al tràmit corresponent continuant amb el procediment; d’altra banda s’admetrà l’actuació de l’interessat i produirà els seus efectes legals, si es produeix abans o dins del dia que es notifiqui la resolució en la que es tingui per transcorregut el termini.

 

7.            La terminació convencional del procediment haurà de ser autoritzada pel Ple.

 

Article 12.- Obligació de resoldre

 

1.            L’Ajuntament està obligat a resoldre totes les qüestions que es plantegin en els procediments tributaris, així com a notificar dita resolució expressa. S’exceptua aquest deure de resoldre expressament en els casos següents:

 

- En els procediments relatius a l’exercici de drets que només han de ser objecte de comunicació per l’obligat tributari.

 

- Quan es produeixi la caducitat, la pèrdua sobrevinguda de l’objecte del procediment, la renúncia o el desistiment dels interessats.

 

El termini màxim de duració dels procediments serà de 6 mesos, excepte que la normativa aplicable fixi un termini diferent.

 

2.            S’assenyalen en concret els següents terminis, d’interès particular:

 

a) El recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, es resoldrà en el termini d’1 mes. Quan no hagi recaigut resolució en termini, s’entendrà desestimada la sol·licitud.

 

b) La concessió de beneficis fiscals en els tributs locals es resoldrà en el termini màxim de 6 mesos. Si en aquest termini no ha recaigut resolució, s’entendrà desestimada la sol·licitud.

 

3.            En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, el venciment del termini màxim fixat per a la seva resolució sense haver-se dictat i notificat acord exprés, legitima l’interessat per entendre estimada o desestimada la sol·licitud per silenci administratiu, segons procedeixi i sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar.

 

SECCIÓ III.- NORMES SOBRE GESTIÓ

 

SUBSECCIÓ I.- GESTIÓ DE TRIBUTS

 

CAPÍTOL I.- DE VENCIMENT PERIÒDIC

 

Article 13.- Impostos de venciment periòdic

 

1.            En la gestió dels impostos sobre béns immobles, sobre activitats econòmiques i sobre vehicles de tracció mecànica, s’aplicaran les prescripcions contingudes a les seves ordenances fiscals específiques.

 

2.            En l’Impost sobre béns immobles, quan el bé immoble o dret sobre aquest pertany a dos o més titulars es podrà sol·licitar la divisió de la quota tributària, sent indispensable aportar les dades personals i els domicilis de la resta dels obligats al pagament, així com els documents públics acreditatius de la proporció, sempre i quan l’import de la quota sigui superior a 10 euros.

 

En cap cas es podrà sol·licitar la divisió de la quota en els supòsits del règim econòmic matrimonial de societat de guanys.

 

En els supòsits de separació matrimonial judicial o de divorci, amb atribució de l’ús de l’habitatge a un dels cotitulars, es pot sol·licitar l’alteració de l’ordre dels subjectes passius per a fer constar, en primer lloc, qui es beneficiari de l’ús.

 

Article 14.- Taxes

 

1.            Els padrons es formaran a partir del padró de l’exercici anterior, i s’hi incorporaran les modificacions derivades de la variació de tarifes aprovades a l’ordenança fiscal municipal corresponent i també altres incidències que no constitueixin alteració dels elements essencials determinants del deute tributari i que siguin conegudes  per l’Ajuntament.

 

2.            El padró s’aprovarà per  l’òrgan competent de l’Ajuntament.

 

3.            Es podrà sol·licitar la divisió de la quota tributària, sent indispensable aportar les dades personals i els domicilis de la resta dels obligats al pagament, així com els documents públics acreditatius de la proporció, sempre i quan l’import de la quota sigui superior a 10 euros.

 

En cap cas es podrà sol·licitar la divisió de la quota de la taxa en els supòsits del règim econòmic matrimonial de societat de guanys.

 

En els supòsits de separació matrimonial judicial o de divorci, amb atribució de l’ús de l’habitatge a un dels cotitulars, es pot sol·licitar l’alteració de l’ordre dels subjectes passius per a fer constar, en primer lloc, qui es beneficiari de l’ús.

 

4.            En les taxes per prestació de serveis o aprofitaments especials que s’estenguin a varis exercicis, l’acreditament de la taxa tindrà lloc l’1 de gener de cada any i el període impositiu comprendrà l’any natural, excepte en els supòsits d’inici o cessament en la recepció dels serveis o la utilització privativa o aprofitament especial, en què s’aplicarà el previst en els apartats següents:

 

a) En els casos d’inici en la recepció dels serveis o la utilització privativa o aprofitament especial,  l’import de la quota es calcularà proporcionalment al nombre de trimestres naturals que restin per transcórrer l’any, inclòs aquell en què es produeix l’inici de la recepció dels serveis o la utilització o aprofitament.

 

b) En els casos de cessament en la prestació del servei o la utilització privativa o aprofitament especial, la quota es prorratejarà per trimestres naturals. Correspondrà al subjecte passiu pagar la part de quota corresponent als trimestres de l’any transcorreguts des de la meritació, inclòs aquell en què es produeixi el cessament en la  recepció dels serveis o la utilització privativa o aprofitament especial.

 

Article 15.- Calendari fiscal

 

1.            L’aprovació del calendari fiscal correspondrà a l’òrgan competent de l’Ajuntament i s’haurà de procedir a seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província i també  a la seu electrònica municipal.

 

La consulta telemàtica dels períodes de cobrança dels tributs municipals serà possible al llarg de tot l’exercici, mitjançant accés a la seu electrònica de l’Ajuntament.

 

2.            Així mateix, es distribuirà un fulletó informatiu del calendari fiscal i, quan calgui, es divulgarà a través dels mitjans de comunicació municipals.

 

3.            Anualment, en el calendari de cobrament, que es publica al Butlletí Oficial de la Província, s’inclouran les dates en què es farà el càrrec dels rebuts de cobrament periòdic domiciliats.

 

En el cas que aquest Ajuntament ho tingui establert mitjançant ordenança fiscal, els obligats tributaris que tinguin domiciliat el pagament dels rebuts de venciment periòdic gaudiran d’un fraccionament del deute en els terminis que figurin en el calendari fiscal publicat, en les condicions i termes que prevegi l’ordenança. 

 

Article 16.- Exposició pública de padrons

 

1.            El termini d’exposició pública dels padrons serà de vint dies naturals, comptats a partir de deu dies abans del primer dia d’inici del període de cobrament en voluntària.

 

Aquest tràmit d’informació pública es realitza mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província i per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica de l’Ajuntament.

 

Dintre de l’esmentat tràmit l’Administració municipal haurà de garantir la confidencialitat de les dades de caràcter personal protegides per la normativa de protecció de dades personals, així com el caràcter reservat de les dades amb transcendència tributària establert a l’article 95 de la LGT.

 

 

2.                            Les variacions dels deutes i altres elements tributaris originades per l’aplicació de modificacions introduïdes en la llei i les ordenances fiscals reguladores dels tributs, o resultants de les declaracions d’alteració reglamentàries que hagi de presentar el subjecte passiu, seran notificades col·lectivament, a l’empara d’allò que preveu l’article 102 de la LGT i disposició addicional 14 del TRLRHL.

 

3.                            Contra l’exposició pública dels padrons i de les liquidacions que porten incorporades, es podrà interposar recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, en el termini d’1 mes a comptar des de la data de finalització del termini d’exposició pública dels corresponents padrons.

 

4.                            El recurs de reposició es presentarà davant l’òrgan que ha aprovat el corresponent padró.

 

CAPÍTOL II.- DE VENCIMENT NO PERIÒDIC

 

Article 17.- Pràctica de liquidacions

 

1.            En els termes regulats a les ordenances fiscals municipals, es practicaran liquidacions dels ingressos municipals de dret públic.

 

2.            L’aprovació de les liquidacions a què es refereix l’apartat anterior és competència de l’Alcalde/ssa.

 

3.            Quan, dins el procediment de comprovació limitada, les dades en poder de l’Administració siguin suficients per formular proposta de liquidació, es notificarà dita proposta per tal que l’interessat al·legui el que convingui al seu dret.

 

Vistes les al·legacions, podrà practicar-se liquidació provisional.

 

4.            Per raons de cost i eficàcia, en els casos en que resultin quotes líquides inferiors a 10 euros, tan sols es practicarà liquidació pels conceptes de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’Impost sobre activitats econòmiques, taxes i preus públics.

 

Article 18.- Presentació de declaracions

 

1.            L’Ajuntament establirà els circuits per a conèixer de l’existència de fets imposables que originen la meritació dels tributs municipals.

 

2.            Sense perjudici del previst en el punt anterior, els subjectes passius estan obligats a presentar les declaracions previstes legalment.

 

3.            La manca de presentació de declaracions de forma completa i correcta, necessàries perquè l’Ajuntament pugui practicar la liquidació d’aquells tributs que no s’exigeixen pel procediment d’autoliquidació, constitueix infracció tributària, excepte que l’interessat regularitzi la seva situació sense requeriment de l’Administració.

 

4.            La infracció tributària prevista a l’apartat anterior pot ser lleu, greu o molt greu, conforme al que estableix l’article 192 de la LGT.

 

CAPÍTOL III.- NOTIFICACIONS ADMINISTRATIVES

 

Article 19.- Notificació de les liquidacions de venciment singular i altres actes de gestió, recaptació i inspecció

 

1.            Les notificacions es practicaran preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat resulti obligat a rebre-les per aquesta via.

 

2.            Els interessats que no estiguin obligats a rebre notificacions electròniques, podran decidir i comunicar en qualsevol moment a l’Administració Pública la seva voluntat de rebre les notificacions en format electrònic.

 

3.            La pràctica de notificacions s’ajustarà al que estableixen la LGT i la normativa de desenvolupament; i amb les especificitats de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

4.            Quan la notificació es practiqui en paper, si ningú es fes càrrec de la notificació, es farà constar aquesta circumstància en l’expedient, junt amb el dia i hora en que es va intentar la notificació, intent que s’haurà de repetir per una sola vegada i en un hora diferent dins dels tres dies següents. En cas que el primer intent de notificació s’hagi realitzat abans de les 15:00 hores, el segon intent s’haurà de realitzar després de les 15:00 hores i a l’inrevés, deixant, en tot cas, un marge de diferència de 3 hores entre ambdós intents.

 

5.            Les notificacions per mitjans electrònics s’entendran practicades en el moment en que es produeixi l’accés al seu contingut. La notificació s’entendrà rebutjada quan hagin transcorregut 10 dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’hagi accedit al seu contingut.

 

6.            Quan la notificació es practiqui en paper, i no hagi estat rebuda personalment es citarà a l’interessat o el seu representant amb l’objecte de dur a terme la notificació per compareixença, mitjançant anuncis que es publicaran, per una sola vegada per cadascun dels interessats, al Butlletí Oficial de l’Estat. En la publicació constarà la relació de notificacions pendents, amb indicació del subjecte passiu, obligat tributari o representant, procediment que les motiva, òrgan responsable de la seva tramitació, i lloc i termini on s’ha de comparèixer per ser notificat. En tot cas, la compareixença es produirà en el termini de 15 dies naturals, a comptar des del següent al de la publicació de l’anunci al Butlletí Oficial de l’Estat. Quan transcorregut el termini indicat no s’hagués comparegut, la notificació s’entendrà produïda a tots els efectes legals des del dia següent al del venciment del termini per comparèixer.

 

7.            La notificació corresponent a la resta d’actuacions de gestió, recaptació i inspecció dels ingressos de dret públic es practicarà conforme a les previsions contingudes als apartats 4, 5 i 6.

 

8.            Quan l’interessat hagués estat notificat per diferents vies, es prendrà com a data de notificació, la produïda en primer lloc, als efectes d’entendre’s notificada.

 

9.            Quan es produeixin modificacions de caràcter general dels elements integrants dels tributs de cobrament periòdic per rebut, mitjançant les corresponents ordenances fiscals, no serà necessària la notificació individual de les liquidacions resultants, excepte en els supòsits establerts a l’apartat 3 de l’article 102 de la LGT.

 

CAPÍTOL IV.- CONCESSIÓ DE BENEFICIS FISCALS

 

Article 20.- Sol·licitud

 

1.            La concessió o denegació de beneficis fiscals és competència de l’Alcalde/ssa.

 

2.            Excepte previsió legal expressa en contra, la concessió de beneficis fiscals té caràcter pregat, per la qual cosa hauran de ser sol·licitats.

 

3.            La sol·licitud es formularà del mode i en els terminis fixats legalment o en les ordenances fiscals.

 

4.            L’acord de concessió o denegació dels beneficis fiscals de caràcter pregat s’adoptarà en el termini de 6 mesos comptats des de la data d’aquella sol·licitud. Si no es dicta resolució en aquest termini, la sol·licitud formulada s’entendrà desestimada.

 

No caldrà que l’interessat aporti la documentació acreditativa dels beneficis fiscals sol·licitats, quan l’Administració gestora del tribut pugui consultar i verificar telemàticament les dades declarades. Es presumirà que la consulta o obtenció és autoritzada pels interessats excepte que consti en el procediment la seva oposició expressa, havent-se, d’informar a l’interessat prèviament dels seus drets en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Excepcionalment, si l’Administració gestora del tribut no pot obtenir els esmentats documents, podrà sol·licitar  a l’interessat la seva aportació.

 

5.            No s’admetrà l’analogia per estendre més enllà dels seus termes estrictes l’àmbit del fet imposable o el de les exempcions, bonificacions i altres beneficis tributaris.

 

CAPÍTOL V.- PROCEDIMENT DE REVISIÓ

 

Article 21.- Recursos administratius

 

1.            Contra els actes d’aplicació i efectivitat dels ingressos de dret públic municipals, només podrà interposar-se recurs de reposició davant l’òrgan que dictà l’acte administratiu que es reclama.

 

2.            El recurs de reposició s’entendrà desestimat si no ha estat resolt en el termini d’1 mes comptat des de la data d’interposició.

 

3.            Contra la desestimació del recurs de reposició pot interposar-se recurs contenciós administratiu en els terminis següents:

 

a) Si la resolució ha estat expressa, en el termini de 2 mesos comptats des del dia següent a la notificació de l’acord resolutori del recurs de reposició.

 

b) Si no hi hagués resolució expressa, en el termini de 6 mesos comptats des del dia següent a aquell en què hagi d’entendre’s desestimat el recurs de reposició.

 

4.            El termini per a interposar recurs contenciós administratiu contra l’aprovació o la modificació de les ordenances fiscals serà de 2 mesos comptats des del dia següent a la data de publicació de la seva aprovació definitiva.

 

Article 22.- Revisió d’ofici

 

1.            El Ple de l’Ajuntament podrà declarar, previ dictamen favorable de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, la nul·litat dels actes de gestió i recaptació dels ingressos de dret públic en els quals concorrin motius de nul·litat de ple dret, en els termes establerts a l’article 217 de la LGT.

 

2.            El procediment de nul·litat a què es refereix l’apartat anterior podrà iniciar-se:

 

a) Per acord de l’òrgan que dictà l’acte.

b) A instància de l’interessat.

 

En el procediment s’haurà de concedir audiència a aquells a favor dels quals va reconèixer drets l’acte que es pretén anul·lar.

 

Article 23.- Declaració de lesivitat

 

1.            En altres casos, diferents del previst a l’article anterior i dels que es refereix l’article 220 de la LGT, l’Ajuntament només podrà anul·lar els seus actes declaratius de drets si els declara lesius per a l’interès públic.

 

2.            La declaració de lesivitat correspon al Ple de l’Ajuntament.

 

3.            En el termini de 2 mesos des del dia següent a la declaració de lesivitat, s’haurà d’interposar el corresponent recurs contenciós administratiu.

 

Article 24.- Revocació d’actes i rectificació d’errors

 

1.            L’Ajuntament podrà revocar els seus actes en benefici dels interessats quan s’estimi que infringeixen manifestament la llei, quan circumstàncies sobrevingudes que afectin una situació jurídica particular posin de manifest la improcedència de l’acte dictat, o quan en la tramitació del procediment s’hagi produït indefensió als interessats.

 

El procediment de revocació s’iniciarà exclusivament d’ofici, sens perjudici que els interessats puguin promoure la seva iniciació per l’Ajuntament, mitjançant un escrit que dirigiran a l’òrgan que va dictar l’acte.

 

La revocació serà possible mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció.

 

2.            Es rectificaran en qualsevol moment, d’ofici o a instància de l’interessat, els errors materials, de fet i els aritmètics, sempre que no hagin transcorregut 4 anys des que es va dictar l’acte objecte de rectificació.

 

Tramitat l’expedient en què es justifiqui la necessitat de procedir a la rectificació, el servei competent formularà proposta d’acord rectificatori, que haurà de ser aprovada pel mateix òrgan que va dictar l’acte objecte de rectificació.

 

CAPÍTOL VI.- SUSPENSIÓ DEL PROCEDIMENT

 

Article 25.- Suspensió per interposició de recursos

 

1.            La interposició de recursos administratius no requereix el pagament previ de la quantitat exigida; això no obstant, la interposició del recurs no aturarà l’acció administrativa per a la cobrança llevat que l’interessat sol·liciti la suspensió del procediment, supòsit en què serà indispensable aportar una garantia que cobreixi el total del deute, els interessos de demora que generi la suspensió i els recàrrecs que resultin procedents en el moment en què es procedeixi a l’execució.

 

2.            No obstant el que es disposa al punt anterior, l’òrgan competent per resoldre el recurs podrà suspendre, d’ofici o a sol·licitud del recurrent, l’execució de l’acte recorregut quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

 

a) Que l’execució pugui causar perjudicis d’impossible o difícil reparació.

b) Que la impugnació es fonamenti en una causa de nul·litat de ple dret.

 

3.            Si la impugnació afecta un acte censal relatiu a un tribut de gestió compartida, no es suspèn en cap cas, per aquest fet, el procediment de cobrament de la liquidació que pugui practicar-se. Això sense perjudici que, si la resolució que es dicta en matèria censal afecta el resultat de la liquidació abonada, es realitzi la devolució d’ingressos corresponent.

 

4.            Quan hagi estat resolt el recurs de reposició interposat en període voluntari en sentit desestimatori es notificarà a l’interessat concedint-li termini per pagar en període voluntari, en els terminis següents:

 

- Si la resolució es notifica en la primera quinzena del mes, el deute es podrà satisfer fins el dia 20 del mes posterior, o l’immediat hàbil posterior.

 

- Si la resolució es notifica entre els dies 16 i últim de cada mes, el deute es podrà satisfer fins el dia 5 del segon mes posterior, o l’immediat hàbil posterior.

 

5.            Quan de la resolució del recurs es derivi l’obligació de modificar la liquidació, el deute resultant podrà ser satisfet en els mateixos terminis establerts en el punt anterior.

 

6.            Quan l’Ajuntament conegui de la desestimació d’un recurs contenciós administratiu contra una liquidació que es troba en període de pagament voluntari, haurà de notificar el deute resultant comprensiu del principal més els interessos de demora acreditats en el període de suspensió i concedir període per efectuar el pagament, determinat segons el previst al punt 4.

 

Quan el deute suspès es trobés en via de constrenyiment, abans de continuar les actuacions executives contra el patrimoni del deutor, se li requerirà el pagament del deute suspès més els interessos de demora acreditats durant els temps de la suspensió.

 

7.            Quan l’execució de l’acte hagués estat suspesa, un cop conclosa la via administrativa, els òrgans de recaptació no iniciaran o, en el seu cas, reiniciaran les actuacions del procediment de constrenyiment mentre no finalitzi el termini per interposar el recurs contenciós administratiu, sempre que la vigència i eficàcia de la caució aportada es mantingui fins llavors. Si durant aquest termini l’interessat comuniqués a aquest òrgan la interposició del recurs amb petició de suspensió i oferiment de caució per garantir el pagament del deute, es mantindrà la paralització del procediment en tant conservi la seva vigència i eficàcia la garantia aportada en via administrativa. El procediment es reiniciarà o suspendrà a resultes de la decisió que adopti l’òrgan judicial.

 

8.            Es podrà concedir la suspensió parcial quan la impugnació afecti només a elements tributaris clarament individualitzats, la incidència dels quals en la determinació del deute tributari resulti quantificable.

 

En aquest cas, l’import de la garantia només haurà de cobrir el deute suspès.

 

Article 26.- Altres supòsits de suspensió

 

1.            Dins del procediment recaptatori, es poden originar altres supòsits de suspensió quan s’hagi sol·licitat ajornament dels deutes, o s’hagi interposat terceria de domini.

 

2.            Caldrà paralitzar el procediment quan l’interessat ho sol·liciti si demostra l’existència d’alguna de les circumstàncies següents:

 

a) Que ha existit error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute.

b) Que el deute ha estat ingressat, condonat, compensat, suspès o ajornat.

 

3.            Fins que la liquidació del deute tributari executat no sigui ferma en via administrativa i judicial, no es podrà procedir a l’alienació dels béns i drets embargats en el curs del procediment de constrenyiment, llevat que es tractés de supòsits de força major, béns peribles, béns en què existeixi un risc de pèrdua imminent de valor o quan el contribuent sol·liciti de forma expressa la seva alienació.

 

Article 27.- Garanties

 

1.            La garantia a dipositar per obtenir la suspensió del procediment haurà de cobrir l’import del deute, els interessos de demora i els recàrrecs que procedirien en cas de la seva execució.

 

2.            Les garanties necessàries per tal d’obtenir la suspensió automàtica, seran exclusivament les següents:

 

a) Diner efectiu o valors públics, els quals podran dipositar-se a la Caixa General de Dipòsits, a la Tresoreria Municipal.

 

b) Aval o fiança de caràcter solidari prestat per entitat de crèdit o societat de garantia recíproca o certificat d’assegurança de caució.

 

c) Altres mitjans que es considerin suficients, quan es provi les dificultats per aportar la garantia en qualsevol de les formes ressenyades. La suficiència de la garantia en aquest cas haurà de ser valorada per la Intervenció.

 

3.            En casos molt qualificats i excepcionals, podrà acordar-se per l’Alcaldia, a instància de part, la suspensió del procediment sense prestació de cap garantia, quan el recurrent al·legui i justifiqui la impossibilitat de prestar-la.

 

4.            Respecte a les garanties que hauran de prestar-se en els supòsits d’ajornaments i fraccionaments de pagament, serà d’aplicació el que preveu l’article 35 d’aquesta ordenança.

 

CAPÍTOL VII.- DEVOLUCIÓ D’INGRESSOS INDEGUTS

 

Article 28.- Iniciació de l’expedient

 

1.            El procediment s’iniciarà d’ofici o a instància de l’interessat. En aquest últim cas, l’interessat haurà de fonamentar el seu dret i aportar el comprovant d’haver satisfet el deute.

 

2.            Podrà acordar-se d’ofici la devolució en els supòsits següents:

 

a) Quan després de haver-se satisfet una liquidació tributària, aquesta sigui anul·lada.

b) Quan es verifiqui la duplicitat del pagament.

 

Article 29.- Quantia de la devolució

 

1.            Quan es dicti acte administratiu d’anul·lació, total o parcial, d’una liquidació que havia estat ingressada, es reconeixerà d’ofici el dret de l’interessat a percebre interessos de demora, sempre que es tracti d’un ingrés indegut.

 

La base de càlcul serà l’import ingressat indegudament; conseqüentment, en supòsits d’anul·lació parcial de la liquidació, els interessos de demora s’acreditaran en raó a la part de l’import de la liquidació anul·lada.

 

El tipus d’interès, serà el vigent al llarg del període segons el que preveu l’article 26.6 de la LGT. Consegüentment, si s’hagués modificat caldrà periodificar i aplicar a cada any o fracció el tipus d’interès de demora fixat per a l’exercici per la Llei de pressupostos de l’Estat.

 

2.            En particular, i als efectes del que estableixen els articles 31 i 224.1 de la LGT, tenen la condició d’ingressos deguts els efectuats com a conseqüència d’aplicar els valors cadastrals determinats per la Gerència del Cadastre, segons la llei reguladora del Cadastre Immobiliari.

 

Sense perjudici del que disposa aquest apartat, quan el valor cadastral s’anul·li per resolució judicial o cadastral on s’acrediti l’existència d’un error material, es tornarà l’import ingressat en excés incrementat amb els corresponents interessos de demora.

 

Article 30.- Reemborsament del cost de les garanties

 

1.            Els expedients de reemborsament del cost de les garanties dipositades per suspendre un procediment mentre resta pendent de resolució un recurs, en via administrativa o judicial, s’iniciaran a instància de l’interessat.

 

Amb el reemborsament del cost de les garanties que en el seu cas resulti procedent, s’abonarà l’interès legal vigent que s’hagi meritat des de la data acreditada en què s’hagués incorregut en els costos esmentats fins la data en què s’ordeni el pagament.

 

2.            Les dades necessàries que haurà de facilitar el contribuent perquè puguin resoldre’s adequadament aquestes sol·licituds, així com per efectuar, en el seu cas, el reemborsament que correspongui, seran les següents:

 

a) Nom i cognoms o denominació social, si es tracta de persona jurídica, número d’identificació fiscal, i domicili de l’interessat.

 

b) Resolució, administrativa o judicial, per la qual es declara improcedent total o parcialment l’acte administratiu impugnat l’execució del qual es va suspendre, així com testimoni o certificació acreditativa de la fermesa d’aquella.

 

c) Cost de les garanties el reemborsament de les quals es sol·licita, adjuntant com documents acreditatius: en el supòsit d’avals o fiances de caràcter solidari i certificats d’assegurança i caució, per les quantitats efectivament satisfetes a l’entitat de crèdit, societat de garantia reciproca o entitat asseguradora en concepte de primes, comissions i despeses de formalització, manteniment i cancel·lació de l’aval, fiança o certificat, meritats fins a la data en que es produeixi la devolució de la garantia.

 

d) Declaració expressa del mitjà escollit pel qual hagi d’efectuar-se el reemborsament, podent optar per:

 

- Transferència bancària, indicant el número de codi IBAN i les dades identificatives de l’Entitat de crèdit o bancària.

 

- Xec nominatiu.

 

- Compensació en els termes previstos en el Reglament general de recaptació.

 

3.            Si l’escrit d’iniciació no reunís les dades expressades o no adjuntés la documentació precisa, es requerirà l’interessat per a la seva esmena en un termini de 10 dies.

 

SUBSECCIÓ II.- GESTIÓ DE CRÈDITS NO TRIBUTARIS

 

Article 31.- Recaptació dels preus públics

 

Es podran exigir preus públics per la prestació de serveis o realització d’activitats de competència local que hagin estat sol·licitades pels interessats, sempre que concorrin les dues condicions següents:

 

a) La recepció del servei és voluntària per a l’interessat, perquè no resulta imprescindible per a la seva vida privada o social.

 

b) El servei es presta efectivament pel sector privat, dins del terme municipal propi de l’Ajuntament que exigeix el preu.

 

SECCIÓ IV.- RECAPTACIÓ

 

Article 32.- Òrgans de recaptació i obligats al pagament

 

1.            La gestió recaptatòria dels crèdits tributaris i qualssevol altres de dret públic correspondrà als òrgans i al personal adscrit als serveis de recaptació de l’Ajuntament.

 

2.            Estan obligats al pagament com a deutors principals, entre d’altres:

 

a) Els subjectes passius dels tributs, siguin contribuents o substituts.

b) Els successors.

c) Els infractors, per les sancions pecuniàries.

 

3.            Si els deutors principals, referits al punt anterior, no compleixen la seva obligació, estaran obligats al pagament els subjectes següents:

 

a) Els responsables solidaris.

b) Els responsables subsidiaris, prèvia declaració de fallits dels deutors principals.

 

Article 33.- Responsables solidaris i subsidiaris

 

1.            En els supòsits de responsabilitat solidària previstos per les lleis, quan hagi transcorregut el període voluntari de pagament sense que el deutor principal hagi satisfet el deute, se’n podrà reclamar als responsables solidaris el pagament.

 

2.            Respondran solidàriament del deute tributari les persones següents o entitats:

 

a) Les que siguin causants o col·laborin activament en la realització d’una infracció tributària. La seva responsabilitat s’estén a la sanció.

 

b) Els partícips o cotitulars de les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la LGT, en proporció a les seves respectives participacions.

 

c) Els que succeeixin per qualsevol concepte en la titularitat d’explotacions econòmiques, per les obligacions tributàries contretes per l’anterior titular i derivades del seu exercici.

 

S’exceptuen de responsabilitat:

 

- Les adquisicions efectuades en un procediment concursal.

 

- Les adquisicions d’elements aïllats, llevat que les esmentades adquisicions, realitzades per una o diverses persones o entitats, permetin continuar l’explotació o activitat.

 

3.            Igualment, també seran responsables solidaris del pagament del deute tributari pendent, fins l’import del valor dels béns o drets que s’haguessin pogut embargar o alienar, les següents persones i entitats:

 

a) Les que siguin causants o col·laborin en l’ocultació o transmissió de béns o drets de l’obligat al pagament amb la finalitat d’impedir l’actuació de l’Administració tributària.

 

b) Les que, per culpa o negligència, incompleixin les ordres d’embargament.

 

c) Les que, amb coneixement de l’embargament, la mesura cautelar o la constitució de la garantia, col·laborin o consentin en l’aixecament dels béns o drets embargats o d’aquells béns o drets sobre els que s’hagués constituït la mesura cautelar o la garantia.

 

d) Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, un cop rebuda la notificació de l’embargament, col·laborin o consentin en l’aixecament d’aquests.

 

4.            Respondran subsidiàriament del deute tributari, els administradors de fet o de dret de les persones jurídiques que no haguessin realitzat els actes necessaris de la seva incumbència per al compliment de les obligacions tributàries fins els límits següents:

 

a) Quan s’han comès infraccions tributàries respondran del deute tributari pendent i de les sancions.

 

b) En supòsits de cessament de les activitats, per les obligacions tributàries meritades, que es trobin pendents en la data de cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al seu pagament o haguessin adoptat acords o pres mesures causants de la manca de pagament.

 

c) Els adquirents de béns afectes per llei al pagament del deute tributari.

 

5.            La responsabilitat s’exigirà en tot cas en els termes i d’acord amb el procediment previst a la LGT.

 

6.            Els procediments de derivació de responsabilitat que hagin de tramitar-se per tal d’exigir als responsables determinats en aquest article, i en els següents, el pagament dels tributs, es tramitaran per l’ORGT, quan es tracti d’ingressos la recaptació dels quals s’ha delegat en la Diputació.

 

Article 34.- Successors en els deutes tributaris

 

1.            A la mort dels obligats tributaris, les obligacions tributàries pendents es transmetran als hereus i legataris, amb les limitacions resultants de la legislació civil, pel que fa a l’adquisició de l’herència.

 

Podran transmetre’s els deutes acreditats en la data de mort del causant, encara que no estiguin liquidats.

 

No es transmetran les sancions.

 

2.            Les obligacions tributàries pendents de les societats i entitats amb personalitat jurídica dissoltes i liquidades es transmetran als socis, copartícips o cotitulars, que quedaran obligats solidàriament fins els límits següents:

 

a) Quan no existeixi limitació de responsabilitat patrimonial, la quantia íntegra dels deutes pendents.

 

b) Quan legalment s’hagi limitat la responsabilitat, el valor de la quota de liquidació que els correspongui i les altres percepcions patrimonials rebudes pels mateixos en els 2 anys anteriors a la data de la dissolució que minorin el patrimoni social que hagués hagut de respondre d’aquestes obligacions.

 

Podran transmetre’s els deutes acreditats en la data d’extinció de la personalitat jurídica de la societat o entitat, encara que no estiguin liquidats.

 

3.            Les obligacions tributàries pendents de les societats mercantils i entitats amb personalitat jurídica, en supòsits d’extinció o dissolució sense liquidació, es transmetran a les persones o entitats que succeeixin, o siguin beneficiàries de l’operació. Aquesta previsió també serà aplicable a qualsevol supòsit de cessió global de l’actiu i passiu d’una societat mercantil o d’una entitat amb personalitat jurídica.

 

4.            Les obligacions tributàries pendents de les fundacions, o entitats a què es refereix l’article 35.4 de la LGT, en cas de dissolució de les mateixes, es transmetran als destinataris dels béns i drets de les fundacions, o als partícips o cotitulars de dites entitats.

 

5.            Les sancions que procedeixin per les infraccions comeses per les societats i entitats a les quals es refereixen els apartats 2, 3, 4 del present article s’exigiran als successors d’aquelles, fins al límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui.

 

Article 35.- Ajornaments i fraccionaments

 

1.            La concessió i denegació dels ajornaments i fraccionaments correspondrà a l’òrgan competent de l’Ajuntament.

 

2.            No podran ser objecte d’ajornament o fraccionament els deutes tributaris quan així ho estableixi la normativa.

 

Per raons de cost i eficàcia, no podran ser objecte d’ajornament o fraccionament els deutes d’import per principal inferior a 100 euros.

 

3.            L’acord de concessió especificarà la garantia que el sol·licitant haurà d’aportar o, si escau, la dispensa d’aquesta obligació.

 

4.            La garantia haurà d’aportar-se en el termini de 2 mesos, comptadors a partir del dia següent al de la notificació de l’acord de concessió, l’eficàcia del qual quedarà condicionada a dita aportació.

 

5.            No s’exigirà interès de demora als acords d’ajornament o fraccionament de pagament que haguessin estat sol·licitats en període voluntari, sempre que es refereixin a deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva i que el pagament total d’aquests es produeixi en el mateix exercici que el de la seva meritació.

 

Article 36.- Prescripció

 

1.            Prescriuran als 4 anys:

 

a) El dret de l’Administració per determinar el deute tributari, mitjançant l’oportuna liquidació.

b) L’acció per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.

c) L’acció per imposar sancions tributàries.

d) El dret a la devolució d’ingressos i el reemborsament del cost de les garanties.

 

2.            La prescripció establerta a l’apartat anterior no afectarà al dret de l’Administració per realitzar comprovacions i investigacions conforme al disposat a l’article 115 de la LGT, llevat de l’establert a l’apartat segon de l’article 66 bis del mateix text normatiu.

 

3.            El termini de prescripció dels deutes no tributaris es determinarà d’acord amb la normativa particular que  reguli la gestió del corresponent ingrés.

 

4.            El termini de prescripció s’interromprà en els casos i termes previstos als articles 68 i 189 de la LGT.

 

5.            Produïda la interrupció, s’iniciarà de nou el còmput del termini de prescripció a partir de la data de l’última actuació de l’obligat al pagament o de l’Administració.

 

Interromput el termini de prescripció, la interrupció afecta tots els obligats al pagament.

 

6.            La prescripció guanyada extingeix el deute.

 

Article 37.- Compensació

 

1.            Podran compensar-se els deutes a favor de l’Ajuntament que es trobin en fase de gestió recaptatòria, tant en voluntària com en executiva, amb les obligacions reconegudes per part d’aquell i a favor del deutor.

 

2.            Es compensaran d’ofici durant el termini d’ingrés en període voluntari les quantitats a ingressar i a retornar que resultin de l’execució de la resolució a que fa referència l’article 225.3 de la LGT.

 

3.            Quan la compensació afecti deutes en període voluntari, serà necessari que la sol·liciti el deutor.

 

4.            Quan els deutes es trobin en període executiu, l’òrgan competent de l’Ajuntament pot ordenar la compensació, que es practicarà d’ofici i serà notificada al deutor.

 

Article 38.- Compensació i extinció de deutes de les entitats de dret públic mitjançant deduccions sobre transferències

 

1.            Els deutes a favor de l’Ajuntament, quan el deutor sigui un ens territorial, un organisme autònom, la Seguretat Social o una entitat de dret públic, l’activitat dels quals no es regeixi per l’ordenament privat, seran compensables d’ofici, una vegada transcorregut el termini d’ingrés en període voluntari.

 

2.            Així mateix, els deutes vençuts, líquids i exigibles que l’Estat, les Comunitats Autònomes, entitats locals i demés entitats de dret públic tinguin amb l’Ajuntament podran extingir-se amb les deduccions sobre les quantitats que l’Administració de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o dels Ens locals corresponents hagin de transferir a les referides entitats deutores.

 

3.            Quan no sigui possible aplicar la compensació com a mitjà d’extinció dels deutes de les entitats públiques ressenyades anteriorment, en no tenir aquestes cap crèdit contra l’Ajuntament, l’òrgan competent de l’Ajuntament, després d’examinar la naturalesa del deute i del deutor i el desenvolupament de la tramitació de l’expedient, elaborarà la proposta d’actuació que correspongui.

 

4.            Acreditada la impossibilitat de la compensació de les obligacions pecuniàries per part dels Ens deutors del Municipi i la deducció sobre transferències, s’investigarà l’existència de béns patrimonials, no afectes a l’ús o servei públic, a l’efecte d’ordenar la seva execució si resultés imprescindible per a la realització del crèdit municipal.

 

5.            Les actuacions que, si escau, hagin de portar-se a terme seran aprovades per l’Alcalde/ssa, i de la seva resolució s’efectuarà notificació formal a l’entitat deutora.

 

Article 39.- Situació d’insolvència

 

1.            Són crèdits incobrables aquells que no puguin fer-se efectius en el procediment de gestió recaptatòria per resultar fallits els obligats al pagament, o per concórrer en els béns coneguts del deutor circumstàncies que els fan inembargables.

 

2.            L’aprovació de la declaració de crèdits incobrables correspondrà a l’òrgan competent de l’Ajuntament.

 

3.            Quan s’hagin declarat fallits els obligats al pagament i els responsables, es declararan provisionalment extingits els deutes, i podran ser rehabilitats en el termini de prescripció. El deute restarà definitivament extingit si no s’hagués rehabilitat en aquell termini.

 

Article 40.- Execució forçosa

 

1.            Amb caràcter general i a l’efecte de respectar el principi de proporcionalitat entre l’import del deute i els mitjans utilitzats per al seu cobrament, quan calgui procedir a l’execució forçosa dels béns i drets del deutor, per deutes inferiors a 1.000 euros, per l’òrgan responsable de la recaptació només s’ordenaran les actuacions d’embarg següents:

 

a) Deutes de quantia igual o inferior a 100 euros:

 

- Embargament de diner efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit.

- Embargament de sous, salaris i pensions per a deutes superiors a 30 euros.

 

b) Deutes de quantia superior a 100 euros i inferior a 1.000 euros:

 

- Embargament de diners en efectiu o en comptes oberts en entitats de crèdit.

- Crèdits, valors i drets realitzables a l’acte, o a curt termini (quan l’import sigui igual o superior a 150 euros).

- Embargament de sous, salaris i pensions.

 

2.            Als efectes de determinar la quantia a què es refereix el punt anterior, es computaran tots els deutes d’un contribuent que resten pendents de pagament, acumulats en un expedient administratiu de constrenyiment i sempre que s’hagués dictat provisió de constrenyiment. .

 

3.            Amb caràcter general, quan el resultat de les actuacions d’embarg referides al punt 1 sigui negatiu, es formularà proposta de declaració de crèdit incobrable.

 

4.            Quan la quantia total del deute d’un contribuent sigui igual o superior a 1.000 euros, es podrà ordenar l’embarg dels béns i drets previstos a l’article 169 de la LGT, preservant l’ordre establert a l’esmentat precepte.

 

5.            No obstant el previst al punt 4, quan s’hagués d’embargar un bé el valor del qual és molt superior a la quantia del deute, es consultarà al/a la Tresorer/a de l’Ajuntament i s’actuarà tenint en compte les seves indicacions.

 

6.            A sol·licitud del deutor es podrà alterar l’ordre d’embargament si els béns que designi garanteixen amb la mateixa eficàcia el cobrament del deute que aquells altres béns que preferentment haguessin de ser travats i no causi perjudici a tercers.

 

7.            En els casos de procediments d’execució forçosa on no s’hagin adjudicat en subhasta pública els béns propietat dels deutors, correspondrà al/a la Tresorer/a municipal fer la proposta a l’Alcalde/ssa d’adjudicació de béns a favor de l’Ajuntament, de conformitat a allò establert en els articles 108 i següents del Reglament general de recaptació.

 

8.            Si l’adjudicació dels béns no resulta d’interès per a l’Ajuntament, i no existeixen altres béns i drets susceptibles d’embargament, es procedirà a la data comptable dels valors objecte de l’expedient  per a quina recaptació es tramità la subhasta.

 

Sens perjudici de la possible rehabilitació dels deutes que integren l’expedient que va motivar l’alienació forçosa, cas que es modifiquessin les circumstàncies relatives al deutor i l’entorn econòmic general.

 

SECCIÓ V.- INSPECCIÓ

 

Article 41.- La inspecció tributària

 

1.            El departament d’inspecció tributària portarà a terme actuacions de comprovació i, si escau, investigació de la situació tributària dels obligats tributaris per qualsevol dels tributs que integren el sistema tributari local. L’exercici d’aquestes funcions comporta regularitzar, si cal fer-ho, la situació tributària dels obligats mitjançant la pràctica d’una o més liquidacions.

 

2.            En l’exercici d’aquestes funcions administratives, li correspon realitzar les actuacions següents:

 

a) Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per cercar els que siguin ignorats per l’Administració tributària local.

 

b) Comprovar la veracitat i l’exactitud de les declaracions i autoliquidacions que els obligats tributaris hagin presentat.

 

c) Comprovar que s’han ingressat efectivament els deutes tributaris que figurin als documents d’ingrés.

 

d) Practicar les liquidacions tributàries que es derivin de les actuacions de comprovació i investigació.

 

e) Verificar el compliment dels requisits exigits per a obtenir beneficis o incentius fiscals i devolucions tributàries o per a gaudir-ne.

 

f) Informar els obligats tributaris sobre el contingut i naturalesa de les actuacions inspectores que s’iniciïn, sobre els drets i deures que els hi pertoquin, sobre les normes fiscals en general i sobre l’abast de les obligacions i drets que se’n derivin.

 

g) Totes les altres actuacions que dimanin dels procediments particulars de comprovació de tributs locals que la normativa estableixi en cada cas, procurant amb una cura especial la inclusió correcta en els censos dels subjectes passius que hi han de figurar.

 

h) Recercar la informació necessària perquè els òrgans de l’Administració tributària local puguin portar a terme les seves funcions.

 

i) Comprovar el valor dels drets, rendes, productes, béns, patrimonis, empreses i d’altres elements quan sigui necessari per a determinar les obligacions tributàries.

 

j) Realitzar actuacions de comprovació limitada en els termes que estableixen els articles 136 a 140 de la LGT.

 

3.            Si en el curs de les seves actuacions la Inspecció dels tributs constata que els obligats tributaris són responsables de fets o omissions constitutius d’infraccions tributàries, aplicarà el règim sancionador establert en la LGT i en les disposicions que la desenvolupen, especialment el Reglament general del règim sancionador tributari, en la mesura que sigui d’aplicació.

 

4.            Les funcions d’inspecció referides al paràgraf 2, circumscrites a cada tribut en particular, podran ser delegades en la Diputació de Barcelona, quan aquesta Administració hagi assumit la possibilitat de dur-les a terme.

 

Article 42.- Personal inspector

 

1.            Les actuacions de comprovació i investigació a què es refereix l’article anterior seran realitzades pels funcionaris del departament d’inspecció o altres funcionaris i empleats públics de l’Ajuntament, sota la immediata supervisió de qui tingui el comandament de les actuacions, que en dirigirà, impulsarà i coordinarà el desenvolupament, amb la preceptiva autorització de l’Alcalde/ssa.

 

2.            Això no obstant, podran encomanar-se actuacions merament preparatòries o de comprovació o prova de fets o circumstàncies amb transcendència tributària a altres empleats públics que no tinguin la condició de funcionaris.

 

3.            Els funcionaris que duguin a terme funcions d’inspecció seran considerats agents de l’autoritat i hauran d’acreditar la seva condició, si així se’ls demana, fora de les oficines públiques. Les autoritats públiques hauran de prestar-los la protecció i l’auxili necessaris per a l’exercici d’aquestes funcions.

 

4.            Els funcionaris de la Inspecció actuaran sempre amb la màxima consideració i hauran de guardar sigil rigorós i observar secret estricte sobre els assumptes que coneguin per raó del seu càrrec. La infracció d’aquests deures constituirà, en tot cas, falta administrativa greu.

 

5.            L’alcaldia proveirà el personal inspector d’un carnet o una altra identificació que l’acrediti per a l’exercici del seu treball.

 

Article 43.- Classes d’actuacions

 

1.            Les actuacions inspectores podran ser:

 

a) De comprovació i investigació.

 

b) D’obtenció d’informació amb transcendència tributària.

 

c) De valoració.

 

d) D’informe i assessorament.

 

2.            L’abast i el contingut d’aquestes actuacions es troben definits en el TRLRHL, en la LGT i en les disposicions dictades per a desenvolupar-les, tal com disposa l’article 12.1 de la primera de les normes citades.

 

3.            L’exercici de les funcions pròpies de la Inspecció s’adequarà al corresponent Pla de control tributari aprovat per l’Alcalde/ssa.

 

Article 44.- Lloc i temps de les actuacions

 

1.            Les actuacions de comprovació i investigació podran desenvolupar-se indistintament, segons decideixi la Inspecció:

 

a) Al lloc on el subjecte passiu tingui el domicili fiscal, o en aquell on el representant de l’obligat tributari tingui el domicili, despatx o oficina.

 

b) Al lloc on es realitzin totalment o parcialment les activitats gravades.

 

c) Al lloc on hi hagi alguna prova, encara que sigui parcial, del fet imposable o del pressupòsit de fet de l’obligació tributària.

 

d) A les oficines de l’Ajuntament, quan els antecedents o elements sobre els quals hagin de realitzar-se puguin ser-hi examinats.

 

e) Als llocs assenyalats a les lletres anteriors o en un altre lloc, quan les actuacions es realitzin a través dels sistemes digitals previstos a l’article 3.3 d’aquesta ordenança. La utilització d’aquests sistemes requerirà la conformitat de l’obligat tributari

 

2.            Al final de cada actuació la Inspecció determinarà el lloc, data i hora on es reprendrà la pròxima, cosa que es farà constar a la corresponent comunicació o diligència.

 

3.            Les actuacions que es desenvolupin a les oficines municipals respectaran preferentment l’horari d’obertura al públic i, en tot cas, la jornada de treball vigent. Si es fan als locals dels interessats hauran de respectar la jornada laboral d’oficina o de l’activitat que s’hi realitzi, sense perjudici de convenir, de mutu acord, que es facin en altres hores o dies.

 

4.            En casos excepcionals, quan hi hagi un perill cert de desaparició d’elements de prova o quan l’expedient s’hagi d’enllestir amb una celeritat especial, l’Alcalde/ssa podrà autoritzar que les actuacions inspectores es duguin a terme fora de la jornada laboral esmentada.

 

Article 45.- Iniciació i desenvolupament del procediment d’inspecció

 

1.            El procediment d’inspecció s’iniciarà:

 

a) D’ofici.

 

b) A petició de l’obligat tributari, per tal que tinguin caràcter general respecte del tribut i, si fos el cas, dels períodes afectats, les actuacions de caràcter parcial en curs. La petició s’haurà de formular dins dels 15 dies comptadors des de la notificació d’inici d’actuacions i haurà de ser atesa en el termini dels 6 mesos següents a la sol·licitud.

 

2.            Les actuacions inspectores es podran iniciar mitjançant comunicació notificada degudament a l’obligat tributari per tal que es personi al lloc, data i hora que s’hi assenyala i tingui a disposició del personal inspector o aporti la documentació i els altres antecedents que s’hi demanen, o personant-se la Inspecció sense prèvia notificació en les empreses, oficines, dependències, instal·lacions o magatzems d’aquell, i es desenvoluparan amb l’abast, les facultats i els efectes que estableixen la LGT i la normativa dictada per a desenvolupar-la.

 

3.            Les actuacions del procediment d’inspecció tindran caràcter general en relació a l’obligació tributària i període comprovat, o caràcter parcial si no afecten la totalitat dels elements d’aquesta obligació i així s’adverteix en la comunicació d’inici d’actuacions o en la de modificació de l’abast de les ja iniciades. En aquest últim cas, si s’haguessin acabat amb una liquidació provisional, els fets regularitzats en l’actuació no podran tornar a ser objecte d’un nou procediment.

 

4.            Els obligats tributaris amb capacitat d’obrar podran actuar per mitjà de representant, que haurà d’acreditar degudament aquesta condició per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fidedigna. En aquest cas, les actuacions corresponents s’entendran realitzades amb l’obligat tributari, fins que aquest no revoqui de manera fefaent la representació i n’hagi assabentat la Inspecció.

 

5.            El personal inspector podrà entrar a les finques, als locals de negoci i a qualsevol lloc on es desenvolupin activitats sotmeses a gravamen, existeixin béns subjectes a tributació, es produeixin fets imposables o supòsits de fet de les obligacions tributàries o n’hi hagi alguna prova, quan es consideri necessari per a la pràctica de l’actuació inspectora. Si es tracta del domicili constitucionalment protegit d’un obligat tributari, caldrà el seu consentiment previ o, si no el dóna, l’oportuna autorització judicial.

 

6.            En el desenvolupament de les funcions de comprovació i investigació, la Inspecció qualificarà els fets, actes o negocis realitzats per l’obligat tributari amb independència de la qualificació prèvia que aquest els hagués donat.

 

7.            En el decurs de la comprovació s’haurà d’examinar si van concórrer o no en els períodes afectats les condicions o els requisits exigits al seu moment per a concedir o reconèixer qualsevol benefici fiscal. Si s’acredités que no ha estat així, la Inspecció podrà regularitzar la situació de l’obligat tributari sense necessitat de procedir a la revisió prèvia de l’acte originari de concessió o reconeixement.

 

8.            Les actuacions de la Inspecció dels tributs es documentaran en diligències, comunicacions, informes, actes i la resta de documents en què s’incloguin actes de liquidació i altres acords resolutoris. Les actes són els documents públics que estén la Inspecció amb la finalitat de recollir-hi els resultats de les seves actuacions; a més, s’hi ha de proposar la regularització que escaigui o declarar que la situació tributària de l’obligat és correcta. Les actes fan prova dels fets que motiven la seva formalització, llevat que s’acrediti el contrari; si els obligats tributaris accepten els fets recollits a l’acta, aquests es presumeixen certs i només podran rectificar-se mitjançant prova d’haver incorregut en un error de fet.

 

9.            Als efectes del procediment d’inspecció, s’ha d’entendre que les referències a l’inspector en cap que es fan en la normativa estatal d’aplicació directa ho són a l’òrgan municipal que exerceixi aquesta funció i, en altre cas, a l’Alcalde/ssa.

 

Article 46.- Terminació de les actuacions inspectores

 

1.            Les actuacions inspectores hauran de prosseguir fins enllestir-les, en un termini màxim de 18 mesos comptadors des de la notificació del seu inici fins que s’hagi d’entendre notificat l’acte administratiu resultant d’aquestes, o de 27 mesos si l’import net de la xifra de negocis de l’obligat tributari és igual o superior al requerit per a auditar comptes, i s’informarà d’aquest termini en la comunicació d’inici d’actuacions o a partir que la inspecció tingui constància de la concurrència de qualsevol de les circumstàncies establertes en l’article 150.1.b) de la LGT. No obstant això, aquest termini es podrà suspendre o perllongar motivadament si s’esdevé alguna de les circumstàncies previstes als apartats 3, 4 o 5 de l’anterior article, de la qual cosa s’assabentarà l’obligat tributari.

 

2.            Les actuacions inspectores es donaran per acabades quan, a judici de la Inspecció, s’hagin obtingut les dades i les proves necessàries per a fonamentar-hi la regularització que calgui o per a considerar correcta la situació tributària de l’obligat. Tot just en aquest moment es notificarà l’inici del tràmit d’audiència previ a la formalització de les actes i, a més, es podrà fixar a la mateixa notificació el lloc, data i hora per a estendre-les.

 

3.            Les actes d’inspecció seran de conformitat, de disconformitat o amb acord. Si l’obligat tributari o el seu representant no compareixen el dia assenyalat o es neguen a rebre-les o a subscriure-les, s’han d’estendre actes de disconformitat. La negativa a signar-les es considerarà un refús de la notificació i en cas d’incompareixença es suspendrà el còmput del termini de durada fins que s’aconsegueixi efectuar la notificació.

 

4.            Les actes que estengui la Inspecció dels tributs tindran el contingut, tramitació i efectes que estableixen els articles 153, 155, 156 i 157 de la LGT i la normativa dictada per a desenvolupar-los.

 

5.            En qualsevol cas, i amb caràcter previ a la formalització de les actes de conformitat o disconformitat, es donarà audiència a l’obligat tributari perquè pugui al·legar tot allò que convingui al seu dret en relació amb la proposta de regularització que es vagi a formular.

 

6.            L’autorització per a subscriure una acta amb acord s’ha d’atorgar amb caràcter previ o simultani per l’òrgan competent per a liquidar o, en altre cas, per l’Alcalde/ssa.

 

SECCIÓ VI.- RÈGIM SANCIONADOR

 

SUBSECCIÓ I.- DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 47.- Disposicions generals sobre infraccions i sancions tributàries

 

1.            En matèria de tributs locals serà d’aplicació el règim d’infraccions i sancions regulat en la LGT i en les disposicions que la desenvolupen i complementen, especialment el Reglament general del règim sancionador tributari (RD 2063/2004, de 15 d’octubre).

 

2.            Seran subjectes infractors les persones físiques o jurídiques i les entitats esmentades al paràgraf 4 de l’article 35 de la LGT que realitzin els fets tipificats com a infraccions en les lleis, en el benentès que l’Administració hagi acreditat prèviament la seva responsabilitat en les accions o omissions imputades; si en una infracció tributària concorre més d’un subjecte infractor, tots quedaran obligats solidàriament al pagament de la sanció.

 

                Qualsevol subjecte infractor tindrà la consideració de deutor principal.

 

3.            Els obligats tributaris quedaran exempts de responsabilitat pels fets constitutius d’infracció tributària quan hagin estat realitzats pels qui no tinguin capacitat d’obrar en l’ordre tributari, quan hi concorri força major, quan derivin d’una decisió col·lectiva per als que no eren a la reunió on es va adoptar o per als que haguessin salvat el seu vot, quan adeqüin la seva actuació als criteris manifestats per l’Administració tributària competent en publicacions, comunicacions i contestacions a consultes tributàries, ja siguin pròpies o d’altres obligats, sempre que, en aquest últim cas, hi hagi una igualtat substancial entre les seves circumstàncies i les que va plantejar l’altre obligat, o quan siguin imputables a deficiències tècniques dels programes informàtics facilitats per l’Administració tributària mateixa.

 

4.            No s’imposaran sancions per infraccions tributàries a qui regularitzi voluntàriament la seva situació abans que se li hagi comunicat l’inici d’un procediment de gestió o inspecció tributàries. Si l’ingrés es fa amb posterioritat a la comunicació, tindrà caràcter d’acompte de la liquidació que procedeixi i no minvarà les sancions que calgui imposar.

 

5.            Les sancions tributàries no es transmetran als hereus i legataris de les persones físiques infractores. Sí es trametran però, als successors de les societats i entitats dissoltes, en els termes establerts a l’article 40 de la LGT.

 

6.            El règim sancionador ara vigent serà d’aplicació a les infraccions comeses abans de la seva entrada en vigor i a les sancions que es van imposar amb la regulació precedent, sempre que resulti més favorable per al subjecte infractor i que la sanció imposada encara no sigui ferma.

 

Article 48.- Concepte i classes d’infraccions i sancions tributàries

 

1.            Són infraccions tributàries les accions i omissions doloses o culposes amb qualsevol grau de negligència que estiguin tipificades i sancionades en la LGT, en el TRLRHL o en una altra llei.

 

2.            Cada infracció tributària es qualificarà de forma unitària com a lleu, greu o molt greu i, si li correspon una multa proporcional, s’aplicarà sobre la totalitat de la base de la sanció que en cada cas correspongui. La base de la sanció serà, en general, l’import de la quantitat a ingressar resultant de la regularització practicada, excepte les parts d’aqueix import regularitzat que es derivin de conductes no sancionables.

 

3.            S’entendrà que hi ha ocultació de dades a l’Administració tributària local quan no es presentin declaracions, s’hi incloguin fets o operacions inexistents o amb imports falsos o s’hi ometin totalment o parcialment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari, sempre que la incidència del deute tributari derivat de l’ocultació en relació amb la base de la sanció sigui superior al 10%.

 

                Es consideren mitjans fraudulents les anomalies substancials en la comptabilitat o altres registres obligatoris, l’ús de factures o justificants falsos o falsejats o la utilització de persones o entitats interposades.

 

4.            Llevat que la LGT estableixi una sanció pecuniària fixa o assenyali un percentatge sancionador particular, cada infracció tributària es sancionarà:

 

a) Si és lleu, mitjançant la imposició d’una sanció del 50% sobre la base de la sanció.

 

b) Si és greu, mitjançant la imposició d’una sanció mínima del 50% sobre la base de la sanció, percentatge que s’ha d’incrementar per aplicació simultània dels criteris de comissió reiterada i de perjudici econòmic per a la hisenda pública local, sense que ultrapassi el 100%.

 

c) Si és molt greu, mitjançant la imposició d’una sanció mínima del 100% sobre la base de la sanció, percentatge que s’ha d’incrementar per aplicació simultània dels criteris de comissió reiterada i de perjudici econòmic per a la hisenda pública local, sense que ultrapassi el 150%.

 

d) Si escau, s’imposaran també les sancions no pecuniàries de caràcter accessori quan es donin els supòsits establerts a l’article 186 de la LGT.

 

5.            Les sancions tributàries es graduaran exclusivament conforme als criteris següents, recollits en l’article 187 de la LGT, si hi resulten aplicables:

 

a) Comissió repetida d’infraccions tributàries.

 

b) Perjudici econòmic per a la hisenda pública local.

 

c) Incompliment substancial de l’obligació de facturació o documentació.

 

d) Acord o conformitat de l’interessat, que es pressuposarà en els procediments de gestió si no interposa recurs de reposició o reclamació econòmica administrativa contra la liquidació resultant, o signa una acta amb acord o de conformitat en un procediment d’inspecció.

 

               Els criteris de graduació s’han d’aplicar simultàniament.

 

6.            Els criteris de graduació assenyalats als apartats a) i b) del paràgraf precedent s’aplicaran d’aquesta manera:

 

               − Comissió repetida d’infraccions tributàries:

 

Si el subjecte infractor hagués estat sancionat dins dels 4 anys anteriors a l’actual infracció, mitjançant resolució ferma en via administrativa, per una infracció lleu de la mateixa naturalesa, l’increment serà de 5 punts percentuals; quan la infracció que es pren com a antecedent hagués estat greu, l’increment serà de 15 punts percentuals; i si fos molt greu, l’increment serà de 25 punts percentuals. A aquestes efectes, es consideraran de la mateixa naturalesa les infraccions tipificades al mateix article de la LGT, llevat que es tracti d’infraccions per deixar d’ingressar el deute que resultaria d’una autoliquidació correcta, declarar incorrectament o obtenir indegudament devolucions tributàries, supòsit en què totes tres es consideraran de la mateixa naturalesa.

 

               − Perjudici econòmic per a la hisenda pública local:

 

Es determinarà, en percentatge, la relació existent entre la base de la sanció, per una banda, i la quantia total que s’hagués hagut d’ingressar en l’autoliquidació, la que es derivi d’una declaració acurada del tribut o l’import de la devolució obtinguda inicialment, per una altra. Si el resultat representa un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 25%, superior al 25% i inferior o igual al 50%, superior al 50% i inferior o igual al 75%, o superior al 75%, respectivament, s’afegiran 10, 15, 20 o 25 punts percentuals.

 

7.            Les sancions establertes al paràgraf 4t anterior es reduiran en un 30% del seu import quan l’obligat tributari hagi prestat el seu acord o conformitat a la proposta de regularització que se li formuli, o en un 65% si la regularització s’ha dut a terme mitjançant una acta amb acord. Nogensmenys, aquesta reducció per conformitat només serà aplicable quan la infracció consisteixi en:

 

a) Deixar d’ingressar el deute tributari que resultaria d’una autoliquidació correcta.

 

b) Incomplir l’obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o documents necessaris per a practicar liquidacions.

 

c) Obtenir indegudament devolucions.

 

d) Sol·licitar indegudament devolucions, beneficis o incentius fiscals.

 

e) Determinar o acreditar improcedentment partides positives o negatives o crèdits tributaris aparents.

 

Aquesta reducció s’exigirà sense més tràmit que la notificació a l’interessat si interposa recurs contenciós administratiu contra la regularització o la sanció contingudes en una acta amb acord, si no ingressa en període voluntari, o en els terminis fixats en l’acord d’ajornament o fraccionament sol·licitat en període voluntari de pagament i garantit amb aval o certificat d’assegurança de caució, els deutes tributaris derivats d’aquest tipus d’actes o, en els supòsits de conformitat, si interposa recurs o reclamació contra la regularització.

 

8.            A més d’això, qualsevol sanció, excepte les que es derivin d’una acta amb acord, es reduirà en un 40% si s’ingressa l’import restant en període voluntari o en els terminis fixats a l’acord d’ajornament o fraccionament sol·licitat en període voluntari de pagament i garantit amb aval o certificat d’assegurança de caució i no s’interposa recurs o reclamació contra la liquidació o la sanció. Si se n’interposés, aquesta reducció s’exigirà sense més tràmit que la notificació a l’interessat.

 

9.            Les reduccions del 65% i 40% s’aplicaran a les sancions acordades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, sempre que concorrin les circumstàncies establertes en la Disposició transitòria primera, apartat 2, de la referida llei.

 

10.          La mort del subjecte infractor extingeix la responsabilitat per les infraccions que hagi pogut cometre. També s’extingeix si s’ultrapassa el termini de prescripció per imposar les sancions corresponents, que serà de 4 anys comptadors des que es van cometre les infraccions corresponents.

 

                Aquest termini de prescripció s’interromprà per qualsevol acció de l’Administració tributària de què tingui coneixement l’interessat, dirigida a la imposició d’una sanció o a la regularització d’una situació de la qual pugui derivar-se’n una.

 

SUBSECCIÓ II.- CLASSIFICACIÓ DE LES INFRACCIONS I SANCIONS TRIBUTÀRIES

 

Article 49.- Infracció tributària per deixar d’ingressar el deute tributari que hagués de resultar d’una autoliquidació

 

1.            Constitueix infracció tributària deixar d’ingressar dins del termini establert en la normativa de cada tribut local la totalitat o una part del deute que resultaria de l’autoliquidació correcta, llevat que es regularitzi voluntàriament la situació sense requeriment previ de l’Administració, o que s’hagués presentat l’autoliquidació sense efectuar l’ingrés que se’n derivi.

 

2.            La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d’acord amb el que disposen els paràgrafs següents.

 

3.            La base de la sanció serà la quantia no ingressada a l’autoliquidació com a conseqüència de la comissió de la infracció.

 

4.            La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros o, si és superior, quan no hi hagi ocultació.

 

5.            La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i hi hagi ocultació. La infracció també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits següents:

 

a) Quan s’hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.

 

b) Quan la incidència d’haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.

 

6.            La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas de molt greu.

 

 

 

Article 50.- Infracció tributària per incomplir l’obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o els documents necessaris per a practicar liquidacions

 

1.            Constitueix infracció tributària incomplir l’obligació de presentar de forma completa i correcta les declaracions o documents necessaris perquè l’Administració tributària local pugui liquidar adequadament els tributs que no s’exigeixen per autoliquidació, llevat que es regularitzi voluntàriament la situació sense requeriment previ de l’Administració.

 

2.            La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d’acord amb el que es disposa als paràgrafs següents.

 

3.            La base de la sanció serà la quantia de la liquidació quan no s’hagués presentat declaració, o la diferència entre la quantia que resulta de l’adequada liquidació del tribut i la que es derivaria de les dades declarades.

 

4.            La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros o, si és superior, quan no hi hagi ocultació.

 

5.            La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i hi hagi ocultació. La infracció també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits següents:

 

a) Quan s’hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.

 

b) Quan la incidència d’haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.

 

6.            La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas de molt greu.

 

Article 51.- Infracció tributària per obtenir indegudament devolucions

 

1.            Constitueix infracció tributària obtenir indegudament devolucions derivades de la normativa de cada tribut.

 

2.            La infracció tributària prevista en aquest article serà lleu, greu o molt greu d’acord amb el que es disposa als paràgrafs següents.

 

3.            La base de la sanció serà la quantitat retornada indegudament com a conseqüència de la comissió de la infracció.

 

4.            La infracció tributària serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros o, si és superior, quan no hi hagi ocultació.

 

5.            La infracció serà greu quan la base de la sanció sigui superior a 3.000 euros i hi hagi ocultació. La infracció tributària també serà greu, qualsevol que sigui la quantia de la base de la sanció, en els supòsits següents:

 

a) Quan s’hagin utilitzat factures, justificants o documents falsos o falsejats.

 

b) Quan la incidència d’haver portat incorrectament els llibres o registres representi un percentatge superior al 10% i inferior o igual al 50% de la base de la sanció.

 

6.            La utilització de mitjans fraudulents determinarà que la infracció sigui qualificada en tot cas de molt greu.

 

Article 52.- Infracció tributària per sol·licitar indegudament devolucions, beneficis o incentius fiscals

 

1.            Constitueix infracció tributària sol·licitar indegudament devolucions derivades de la normativa de cada tribut mitjançant l’omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses en autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds, sense que les devolucions s’hagin obtingut.

 

2.            La infracció tributària prevista en aquest article serà greu, la base de la sanció serà la quantitat sol·licitada indegudament i la sanció consistirà en una multa pecuniària proporcional del 15%.

 

Article 53.- Infracció tributària per presentar incorrectament autoliquidacions o declaracions sense que es produeixi perjudici econòmic o contestacions a requeriments individualitzats d’informació

 

1.            Constitueix infracció tributària presentar de forma incompleta, inexacta o amb dades falses autoliquidacions o declaracions, sempre que no s’hagi produït perjudici econòmic a la hisenda pública local, o contestacions a requeriments individualitzats d’informació.

 

                També constituirà infracció tributària presentar les autoliquidacions, les declaracions o altres documents amb transcendència tributària per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics en aquells supòsits en què hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans.

 

2.            Les infraccions previstes en aquest article seran greus i es sancionaran d’acord amb el que disposen els apartats següents.

 

3.            Si es presenten autoliquidacions o declaracions de forma incompleta, inexacta o amb dades falses, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 150 euros.

 

                Si es presenten autoliquidacions, declaracions o altres documents amb transcendència tributària per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics quan hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 250 euros.

 

4.            Si es presenten declaracions censals incompletes, inexactes o amb dades falses, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 250 euros.

 

5.            Si es tracta de requeriments individualitzats o de declaracions exigides amb caràcter general en compliment de l’obligació de subministrament d’informació recollida als articles 93 i 94 de la LGT, que hagin estat contestats o presentades de forma incompleta, inexacta o amb dades falses, la sanció consistirà en:

 

a) Quan el requeriment o la declaració tinguin per objecte dades que no estiguin expressades en magnituds monetàries, multa pecuniària fixa de 200 euros per cada dada o conjunt de dades omeses, inexactes o falses referides a una mateixa persona o entitat.

 

La sanció serà de 100 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat quan la declaració hagi estat presentada per mitjans diferents als electrònics, informàtics i telemàtics en el cas que hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans, amb un mínim de 250 euros.

 

b) Quan el requeriment o la declaració tinguin per objecte dades que estiguin expressades en magnituds monetàries, multa pecuniària proporcional de fins el 2% de l’import de les operacions no declarades o declarades incorrectament, amb un mínim de 500 euros.

 

Si l’import de les operacions no declarades o declarades incorrectament representa un percentatge superior al 10, 25, 50 o 75 % de l’import de les operacions que havien de declarar-se, multa pecuniària proporcional del 0,5, 1, 1,5 o 2 % de l’import de les operacions no declarades o declarades incorrectament, respectivament. Si el percentatge és inferior al 10%, multa pecuniària fixa de 500 euros.

 

La sanció serà de l’1% de l’import de les operacions declarades per mitjans diferents als electrònics, informàtics o telemàtics en el cas que hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans, amb un mínim de 250 euros.

 

6.            Les sancions a què es refereix l’apartat 5 es graduaran incrementant la quantia resultant en un 100% en el cas de comissió repetida d’infraccions tributàries.

 

Article 54.- Infracció tributària per resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració tributària local

 

1.            Constitueix infracció tributària la resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració tributària local.

 

                S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor, degudament notificat a l’efecte, hagués realitzat actuacions que tendeixin a dilatar, entorpir o impedir les actuacions de l’Administració tributària en relació amb el compliment de les seves obligacions.

 

                Entre d’altres, constitueixen resistència, obstrucció, excusa o negativa a les actuacions de l’Administració tributària local les conductes següents:

 

a) No facilitar l’examen de documents, informes, antecedents, llibres, registres, fitxers, factures, justificants i assentaments de comptabilitat principal o auxiliar, programes i arxius informàtics, sistemes operatius i de control i qualsevol altra dada amb transcendència tributària.

 

b) No atendre algun requeriment degudament notificat.

 

c) La incompareixença, llevat causa justificada, en el lloc, data i hora que s’haguessin assenyalat.

 

d) Negar o impedir indegudament l’entrada o permanència en finques o locals als funcionaris de l’Administració tributària local o el reconeixement de locals, màquines, instal·lacions i explotacions relacionats amb les obligacions tributàries.

 

e) Les coaccions als funcionaris de l’Administració tributària local.

 

2.            La infracció prevista en aquest article serà greu.

 

3.            La sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 150 euros, tret que sigui d’aplicació el que disposen els apartats 4, 5, 6 o 8 de l’article 203 de la LGT; en aquest cas, s’aplicaran les multes pecuniàries que assenyalen aquests apartats.

 

Article 55.- Altres infraccions tributàries

 

1.            També es consideraran infraccions tributàries:

 

a) Determinar o acreditar improcedentment partides positives o negatives o crèdits tributaris aparents.

 

b) Imputar incorrectament deduccions, bonificacions i pagaments a compte o no imputar bases imposables, rendes o resultats per les entitats sotmeses a un règim d’imputació de rendes.

 

c) No presentar en termini autoliquidacions o declaracions sense que es produeixi perjudici econòmic.

 

d) Incomplir l’obligació de comunicar el domicili fiscal i els canvis que s’hi produeixin.

 

e) Incomplir obligacions comptables, registrals, de facturació o documentació.

 

f) Incomplir les obligacions relatives a la utilització del número d’identificació fiscal o d’altres números o codis establerts per la normativa tributària.

 

2.            Tots aquests incompliments es qualificaran i sancionaran, respectivament, tal com disposen els articles 195 a 202 de la LGT.

 

Article 56.- Procediment sancionador

 

1.            El procediment sancionador en l’àmbit tributari local es duu a terme tenint en compte les normes especials de la LGT sobre potestat sancionadora, el Reglament general del règim sancionador tributari i les normes reguladores del procediment sancionador en matèria administrativa.

 

2.            El procediment sancionador en matèria tributària es tramitarà de forma separada als d’aplicació dels tributs, llevat que es tracti d’actes amb acord o que l’obligat hagi renunciat expressament a la tramitació separada. Si s’hagués enllestit un procediment d’aplicació dels tributs iniciat mitjançant declaració o un procediment de verificació de dades, comprovació limitada o inspecció, no es podrà incoar cap expedient sancionador respecte de la persona o entitat que hagués estat objecte d’aquests procediments quan hagi transcorregut un termini de 6 mesos des que s’hagués notificat o s’entengués notificada la liquidació o resolució derivada dels mateixos.

 

3.            El procediment sancionador en matèria tributària s’iniciarà sempre d’ofici, mitjançant notificació de l’acord de l’òrgan competent, que a falta de designació expressa serà el mateix que tingui atribuïda la competència per a resoldre’l. Aquesta notificació d’inici de l’expedient recollirà la identificació de la persona o entitat presumptament responsable, la conducta que motiva la incoació del procediment, la seva possible qualificació i les sancions que li poguessin correspondre, l’òrgan competent per a resoldre el procediment, la identificació de l’instructor i la indicació del dret a formular-hi al·legacions i a l’audiència en el procediment, així com la manera i els terminis per a exercir-los.

 

4.            El procediment sancionador en matèria tributària es desenvoluparà d’acord amb les normes especials sobre actuacions i procediments tributaris recollides a l’article 99 de la LGT, les normes sobre la seva instrucció que estableix l’article 210 d’aquesta llei i les disposicions concordants del Reglament general del règim sancionador tributari.

 

5.            El procediment sancionador ha de concloure sempre mitjançant resolució expressa o per caducitat, en un termini de 6 mesos comptadors des de la notificació d’inici del procediment fins la notificació de la resolució que calgui dictar. A aquest respecte, n’hi ha prou amb acreditar que s’ha fet un intent de notificació que contingui el text íntegre de la resolució. Si s’hagués ultrapassat aquest termini, la caducitat impedeix l’inici d’un procediment nou.

 

6.            L’expedient s’iniciarà a proposta del funcionari que hagi dut a terme les actuacions de gestió, inspecció o recaptació, respectivament, amb autorització de l’inspector en cap o de l’òrgan competent per a dictar els actes administratius que posen fi als procediments corresponents, i serà instruït pel funcionari que es designi a aquest efecte.

 

7.            L’òrgan competent per acordar i imposar sancions tributàries és l’Alcalde/ssa o l’òrgan en què delegui.

 

8.            Contra l’acord d’imposició de les sancions només podrà interposar-se recurs de reposició davant de l’alcaldia, previ al contenciós administratiu. No obstant això, les sancions que derivin d’actes amb acord no podran ser impugnades en via administrativa.

 

9.            L’acte de resolució del procediment sancionador podrà ser objecte de recurs independent, llevat que s’hagi impugnat també el deute tributari, cas en què s’acumularan ambdós recursos. La interposició d’un recurs contra les sancions impedeix executar-les fins que siguin fermes en via administrativa, sense necessitat d’aportar cap garantia per aconseguir-ne la paralització.

 

Article 57.- Procediment sancionador abreujat

 

1.            No obstant el que es disposa a l’apartat 3r de l’article anterior, si al temps d’iniciar-se l’expedient sancionador es troben en poder de l’òrgan competent tots els elements que permeten formular la proposta d’imposició d’una sanció, aquesta proposta s’incorporarà a l’acord d’iniciació.

 

2.            Aquest acord es notificarà a l’interessat, indicant-li que es posa de manifest l’expedient i concedint-li un termini de 15 dies perquè al·legui tot allò que consideri convenient i presenti els justificants, documents i proves que consideri oportuns.

 

3.            A més, a l’acord d’iniciació se l’advertirà expressament que si no formula al·legacions ni aporta nous documents o uns altres elements de prova, es podrà dictar la resolució d’acord amb la proposta susdita.

 

SECCIÓ VII.- INTERESSOS DE DEMORA

 

Article 58.- Liquidació d’interessos de demora

 

1.            D’acord amb l’article 26 de la LGT, s’exigiran interessos de demora quan acabi el termini de pagament en període voluntari d’un deute resultant d’una liquidació practicada per l’Administració o de l’import d’una sanció sense que l’ingrés s’hagi efectuat, quan finalitzi el termini establert per a la presentació d’una autoliquidació o declaració sense que s’haguessin presentat o ho hagin estat de forma incorrecta, quan es suspengui l’execució de l’acte administratiu, quan s’iniciï el període executiu, llevat dels supòsits que s’hi contemplen, o quan l’obligat tributari hagi obtingut una devolució improcedent.

 

2.            L’interès de demora serà exigible durant el temps que s’estengui el retard de l’obligat. No obstant això, no s’exigiran interessos de demora pel temps que transcorri fins l’acabament del termini de pagament en període voluntari obert per la notificació de la resolució que posi fi a la via administrativa en un recurs o reclamació contra una sanció tributària.

 

3.            Els òrgans d’inspecció dels tributs inclouran els interessos de demora en les propostes de liquidació consignades en les actes i en les liquidacions tributàries que practiquin, tenint en compte les especialitats següents:

 

a) En el cas d’actes amb acord, els interessos de demora es calcularan fins el dia en què hagi d’entendre’s dictada la liquidació per transcurs del termini establert legalment.

 

b) En el cas d’actes de conformitat, els interessos de demora es liquidaran fins el dia en què hagi d’entendre’s dictada la liquidació per transcurs del termini establert legalment, llevat que abans d’això es notifiqui acord confirmant la proposta de liquidació, supòsit en el qual la data final serà la de l’acord que aprova la liquidació.

 

c) En el cas d’actes de disconformitat, els interessos de demora es liquidaran provisionalment fins el dia que acabi el termini per formular al·legacions, i definitivament fins la data en què es practiqui la liquidació corresponent.

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

Primera.- Beneficis fiscals concedits a l’empara de les ordenances fiscals

 

Els beneficis fiscals concedits a l’empara de les ordenances fiscals d’aquest municipi i que es puguin estendre a exercicis successius al del seu reconeixement, mantindran la seva vigència per a aquests exercicis futurs sempre i quan es prevegi la seva concessió a l’ordenança fiscal corresponent a l’any en qüestió i, en tot cas, es requerirà que el subjecte passiu reuneixi els requisits que per al seu gaudiment s’estableixi a la ordenança que li resulti d’aplicació l’exercici objecte de tributació.

 

Així mateix, la quantia i abast del benefici fiscal seran, per a cada exercici objecte de tributació, els que determini l’ordenança fiscal reguladora del corresponent tribut vigent per a l’exercici que es tracti.

 

Segona.- Modificació dels preceptes de l’ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors

 

Els preceptes d’aquesta ordenança fiscal que, per raons sistemàtiques reprodueixin aspectes de la legislació vigent i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.

 

DISPOSICIONS FINALS

 

Primera.- S’autoritza l’Alcaldia per a dictar totes les instruccions que siguin necessàries per al desenvolupament i l’aplicació de la present ordenança.

 

Segona.- Aquesta ordenança fiscal aprovada pel Ple en sessió celebrada el 13 d’abril de 2023 serà vigent mentre no se n’acordi la modificació o derogació. En cas de modificació parcial, els articles no modificats restaran vigents.