LA LLEGENDA DEL GORG NEGRE

Antigament en el terme de Gualba hi havia sovint fortes tempestes, que arrasaven els camps i capolaven els boscos, i portaven la ruïna a aquelles contrades.

Tothom veia que els núvols de les tempestes es formaven damunt del gorg Negre i que poques hores abans, les aigües del gorg Negre rebullien i feien una remor estranya fins que se n'alçaven unes boires que formaven al cim un núvol negre.

Ja de temps antic se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots i es creia que tota la malura de les tempestes la provocava aquella endimoniada trepa.

Aleshores el rector de Gualba i tots els seus feligresos van anar en processó al gorg Negre, el rector va aspergir-hi aigua beneïda per obligar les bruixes i els bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim de la muntanya on es formava el núvol.

I sembla que des de llavors, el terme de Gualba s'ha vist sempre més lliure d'aquelles grans tempestats.